De Andreu Gomila para El temps de les arts

Podcast disponible aquí

Txalo Toloza i Laida Azkona han construït una de les històries més boniques del teatre català contemporani. Provinents de l’escena alternativa barcelonina de fa més d’una dècada, han aixecat conjuntament un projecte de teatre documental que, sense pressa, s’ha consolidat com una de les propostes més excitants, exportades i interessants de l’escena barcelonina. Han estrenat Canto mineral al Teatre Lliure, una passa cap a nous horitzons.

Amb la Trilogía Pacífico, Azkona&Toloza van endinsar-se en les relacions de poder a Sud-amèrica a partir d’escenaris concrets: el desert d’Atacama, el territori maputxe entre Xile i l’Argentina i l’Amazones brasiler. Van néixer amb Extraños mares arden, que es va estrenar a l’Antic Teatre, així com Tierras del Sud, peça que els fa esclatar a escala europea i que va fer possible que fessin un salt de producció important amb Teatro Amazonas.

Canto mineral és un canvi d’escenari radical. “Després d’escoltar tant relat humà havíem de mirar cap a una altra banda”, diu Toloza. “Què és el menys escoltat de la Terra? Doncs, les pedres”, respon ell mateix. I sí, l’obra que és al Lliure parla de pedres. Però, com tot, l’obra no sorgeix del no-res, sinó d’una reflexió que els va fer una dona maputxe, que assegurava que les pedres tenien vida.

Com en totes les seves obres, Canto mineral té una dimensió política. Toloza parla del “capitalisme salvatge” que extreu el que aparentment a ningú no importa, en un moment, precisament, en què se’ns ha venut que el canvi tecnològic passa pel mineral.

Toloza diu també que parlen de “com entenien els nostres avis la seva relació amb la muntanya”. I tots dos asseguren que potser és un treball “menys documental i més filosòfic”. “És més poètic”, rebla el clau Azkona. Toloza llança una pregunta que intenten respondre a l’espectacle: “Podria haver-hi una altra manera de relacionar-nos amb el que és inert?”

Amb el nou espectacle, diuen, s’han permès fer coses que no van entrar a la Trilogía Pacífico, com introduir música i no ser ells dos sols a l’escenari. Tot i això, tot i ser la companyia resident del Lliure aquesta temporada, deixen clar una cosa: “Continuem sent underground”. Perquè, asseguren, més enllà de Barcelona no han aconseguit trepitjar territori. Ara tenen una funció a Granollers i estan molt contents.