De Oriol Puig Taulé para Nuvol
L’Obrador de la Sala Beckett ofereix, durant la temporada regular o bé de forma intensiva, diversos cursos i tallers de dramatúrgia. Si abans aquesta oferta se centrava quasi exclusivament en un tipus de teatre de text diguem-ne que “tradicional”, ja fa uns anys que l’Obrador s’ha obert a altres disciplines, com ara el teatre d’objectes, la dansa o les dramatúrgies no estrictament lligades a la paraula. Aquesta tardor hi haurà el taller de teatre documental Cualquier parecido con la realidad no es pura coincidencia, impartit pels creadors AzkonaToloza (Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza-Fernández). Una navarresa i un xilè establerts a Barcelona que han portat els seus espectacles per mig món.
A casa arribem tard a tot. Als debats sobre gènere i postcolonialisme, al verbatim o al teatre documental. Quan dic “casa” vull dir “Catalunya”, és clar, i encara que fem tard a les tendències que fa temps que volten, quan ens hi posem ja no hi ha qui ens aturi. La parella artística (i sentimental) formada per Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza-Fernández es van donar a conèixer amb la seva Trilogía Pacífico, formada pels espectacles Extraños mares arden, Tierras del Sud i Teatro Amazonas. De l’Antic Teatre i el festival TNT al món: la parella ha portat el seu teatre documental als millors escenaris d’Europa i Llatinoamèrica.
Com dues rockstars postdramàtiques, la Laida i el Txalo acaben de tornar de Xile i aquest diumenge 22 d’octubre actuen a Bilbao amb Concierto geológico, una conferència performàtica on les pedres juguen un paper molt important. Aquesta peça surt de Canto mineral, la seva darrera proposta (que es va poder veure a l’Espai Lliure la temporada passada), que al seu temps era una mena d’epíleg a la Trilogía Pacífico i d’episodi pilot de Falla, el seu pròxim projecte. Ja ho veieu: els seus espectacles estan entrelligats amb fils més o menys visibles.
El taller de teatre documental que AzkonaToloza oferiran a la Sala Beckett del 20 al 24 de novembre està dirigit a dramaturgues, directores, intèrprets, coreògrafes, escenògrafes i a qualsevol mena de creadora escènica: sortosament, a casa nostra ja fa temps que s’han diluït les fronteres entre aquestes categories. La precarietat i els interessos múltiples de les nostres artistes fan que tothom hagi de saber fer una mica de tot, i la forma cada cop més horitzontal de treballar de les companyies permet trencar la rigidesa de les etiquetes del passat. Els he enviat unes preguntes, via correu electrònic, que em responen de camí a l’aeroport de Santiago de Xile. Quan han de parlar de referents, els AzkonaToloza se sinceren: “Ens agrada molt dir que els nostres referents no són uns senyors alemanys dels anys setanta, sinó unes noies llatinoamericanes més joves que nosaltres. El nostre primer referent clar és la companyia mexicana Lagartijas tiradas al sol”.
Sobre els processos (llargs) d’investigació que necessiten els seus espectacles i les seves estratègies per decidir què queda dins o fora, la Laida i el Txalo ho tenen clar: “La investigació no s’acaba mai. És la mateixa posada en escena que finalment decideix què entra i què no. De fet, les primeres versions dels nostres textos sempre tenen el doble de pàgines de les que hi haurà al final”. També volen diferenciar el “teatre documental” del “teatre document”, que són termes que a l’estat espanyol sovint es confonen: “No es tracta de posar arxius en escena, sinó de treballar sobre aquests arxius i desenvolupar tesis sobre ells”. La Laida i el Txalo no representen cap paper, quan són a escenari no fan un personatge, sinó que són ells mateixos en l’ara i l’aquí.
Respecte al taller que impartiran a l’Obrador de la Sala Beckett, volen començar amb una mica d’història del teatre documental, per a continuació incentivar el debat entre el grup i proposar exercicis pràctics sobre els temes que més interessin a cada alumne. La Laida i el Txalo són uns grans defensors de l’oralitat, de debatre molt les coses abans de posar-se a treballar. No es consideren teòrics del teatre documental (“ni de res”, confessen), però ja fa uns quants anys que treballen i sempre els agrada compartir tot allò que han après en els seus processos d’investigació.
Com la companyia navarroxilenocatalana que són, els AzkonaToloza tanquen el correu electrònic amb un missatge multilingüe: “Mari mari, Egun on, bones, quiubo!”. Si us interessa el taller que proposen, trobareu tota la informació en aquest enllaç.
AZKONATOLOZA 