Famílies escèniques

De Alba Cuenca Sánchez en recomana.cat

Unitat i conciliació

Txalo Toloza i Laida Azkona © Sala Beckett
Txalo Toloza i Laida Azkona © Sala Beckett

Quan dos adults d’una unitat familiar treballen a la vegada en un únic projecte, els límits entre l’activitat personal i la professional es difuminen. Aquest és el cas de la Laida Azkona i el Txalo Toloza, parella vital que porta més de deu anys de creació col·lectiva. Ella ve del món del cos i ell de la videocreació. Les seves carreres funcionaven independentment fins que van començar a col·laborar de forma gens planificada: “Al Txalo li van oferir fer una peça nova a l’Antic [Teatre] i jo vaig entrar-hi com a assistent i performer”, narra la Laida. L’entesa professional va ser tan positiva que van decidir continuar-la, encara que la supervivència és complexa: “Estem immersos en una professió on l’autoexplotació és la norma. I és molt difícil ser una família que viu exactament del mateix, perquè quan no hi ha feina per a un, tampoc n’hi ha per a l’altre”, explica la creadora. Per afavorir la conciliació, l’única opció viable ha estat la de viatjar sempre amb la seva filla de tretze anys, que va viure la seva primera residència internacional amb set mesos: “Tenim sort que a la seva escola entenen que li va bé viatjar, que torna i ha après moltes coses. Nosaltres intentem que ella hi vagi el màxim possible, però per exemple enguany va començar el curs tres setmanes tard després d’un viatge a Xile. A vegades passen aquestes coses i ho vas mesurant”.

Tenir una criatura durant els assajos també té incidència en la creació. Un exemple clar és el dels espectacles de la Trilogía Pacífico, en què els performers munten una escenografia amb diverses peces. Un requisit era que la nena pogués manipular els objectes sense perill. I és que la Lur és una més de la companyia: “Hi ha una espècie de cura i afecte que s’agraeix. Aquesta feina no seria possible de cap manera si no fos així”, reivindica el Txalo. No sabem si la Lur Toloza Azkona decidirà seguir els camins creatius dels seus pares, però de moment ja ha fet la seva primera intervenció com a dramaturga. A l’última peça de la companyia, Cuerpos celestes, “hi ha un acudit que el va escriure ella”. La influència de la jove és tal, que el seu pròxim projecte serà un espectacle familiar: “Ella n’està encantada”, conclouen.